Peticions per a rebre millor informació

La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.


Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:

Poder-se subscriure a "fets".

Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.

És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.

S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!

Seguiment de preguntes respostes

Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç. 

Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.

Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.

No promocionar xarxes privades i privatives

Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.

Forçar capacitat d'opinar a tot internet

Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.

Això per començar..

Alguns casos d'ús de la IA

Abans de dominar l'existencia i convertir definitivament als humans en "dumb terminals", fruit de tants "smart devices", ens anirà proporcionant encara una sèrie de serveis;

-.

Eventualment una part important del transport es farà de manera autònoma i òptima via IA. Els qui paguin seran als que els cediran el pas i tindran els semàfors en verd. La resta a veure anuncis mentre esperes l'embús.

Si ets super usuari podràs anar caminant com Moisès.

-.

Com a especia superior, ya que ens podrán entendre a nosaltres, també podrán desenvolupar un enteniment amb diferents animals i encara que de manera bàsica també amb certa vegetació.

Podrem ser esclaus dels gats d'una manera més natural, o negociar amb coloms la seva transigència. 

-.

Abans de pretesament acabar fent tota la feina per a nosaltres, els serà més senzill aprendre a valorar com estem rendint nosaltres. Als llocs de treball hi haurà IA per a simplement saber si estem treballant i estimar la nostra productivitat. Serà la jefa d'alguns abans d'arribar a ser-ho de tots. 

Sempre ha estat més fàcil fer treballar a d'altres, i encara trigarà a canviar..

 -.

Sent una de les especialitats trobar patrons, mitjançant paràmetres que desconeixem podria esbrinar el sexe dels fills en l'embaràs. I les més agosarades la data aprox. de mort natural prevista.

-.

On son les claus??? (potser ja no ens caldran..)

 -.

creat per IA, clar..

L'últim que potser podrem apreciar -i que considerar servei, o no, entrarà en els dominis de la filosofía-, serà veure-la convertida en la deïtat, que donará pas a la següent evolució humana; de la basada en el carboni a una d'etèrea.

Potser aleshores, serà quan aquest blog sigui reconegut..

El motor del nostre mon humà

El sistema en que vivim  

És al·lucinant com funciona el mon; unes normes relativament bàsiques aplicades a "la existència". No sobta gens que, enlloc de a la casualitat, el seu origen s'hagi atribuït a entitats superiors.

Som en un sistema en que tot col·lisiona constantment, des dels àtoms a unes pedres gegants que volten salvatge i ordenadament per incomptables galàxies. Un re-equilibri incessant del caos enmig del qual la vida va obrint-se pas.

Aquest univers més físic, és regit per una convergència de forces, de la quàntica més anti-newtoniana, a l'astrofísica, la gravetat espai-temps, els ecosistemes etc., però n'hi ha una que es demostra potentíssima, que és la perpetuació de l'espècie.

Ritus perpetuadors

Hi ha molts exemples al·lucinants; dels cargols que no només son independents per portar la casa al damunt, a la polivalència del peix pallasso, passant per altres solucions al límit del darwinisme. Nosaltres, com a humans, també tenim les nostres coses, i per ser el centre de l'univers les hem arribat a normalitzar.

Per molta evolució que portem a sobre, el relacionat amb la reproducció, o la seva pràctica, segueix movent el món. Si bé han aparegut contra-poders potents com el heavy metal o els videojocs, no podem negar que el sexe es un dels vectors de major tracció humana. 

Aquest ritual d'origen animal, paleolític a tot estirar, per molt avançats que ens creguem, encara és el que perdura majoritariament. I és que al ser la perpetuació de l'espècie el major dels nostres objectius, el disseny de tot plegat és fucking (picada d'ullet) excellent, que dirien aquells.

La base, original si més no, seria que la femella ha de seleccionar un mascle que pugui ser capaç de la procreació i el manteniment familiar, almenys fins la següent generació. La selecció ha de ser acurada, perquè implica vora un any d'embaràs i demés inhabilitacions, més la posterior cura dels infants. El mascle d'altra banda, només s'ha de preocupar de donar tantes mostres d'adn com sigui possible. 

D'entrada, tot això funciona mitjançant una interfície impressionant, que arrenca quan es compleixen certes condicions; per una banda s'obre un pany i per l'altra es genera una clau. La combinació, si esdevé, va acompanyada d'una alta dosi de plaer, que, donant-se una sèrie de caramboles, obre les portes a la següent generació. En el cas humà, no hi ha època de zel, per tant, qualsevol moment pot ser bo per pensar en assolir el nostre objectiu vital.

Diferents propòsits

A mesura que ha avançat la tècnica, han anat canviant les normes d'aquest ritual; fins al límit que, de tota l'equació, ens podem quedar amb la part que vulguem, posant davant el desig personal al de la espècie; 

Podem optar pel tan plaent premi de la pràctica, havent-hi tot de mètodes anticonceptius al nostre abast. Si el gènere de l'altra part no correspon al que la biologia tenia previst, aquests ni caldran. Tenim pastilles que empenyen la biologia cap amunt si alguna cosa fallés i tot.

Si d'altra banda, cerquem la vessant de la supervivència de la humanitat, existeix la reproducció in vitro, ventres de lloguer, l'adopció, diferents formes de comunitats i algun dia la clonació segurament sigui una opció.

 

Tot i que les normes de la supervivència han canviat substancialment, el patró original és tan potent, que ens agradi o no ens condiciona. És una força que impregna la societat, i ens porta a conductes en que la influència d'aquesta és la única explicació racional a alguns comportaments.

Lluir a l'aparador

Molts comportaments masculins van d'emmirallar-se en aquest mascle alfa que garanteixi tot el que una femella pugui necessitar. Una projecció de dominació i proveïdors de seguretat. Voler tenir bons músculs, fer una bona promoció del recursos propis i nivell de vida, mostrar els molts coneixements importants i totes les les actituds o decisions estètiques derivades (p.ex. cotxes, tatuatges, cabell..). 

A l'altre costat impera una pressió social, que pretén ser congènita, que comporta una gran dedicació de recursos en ser atractiva. Al voltant de la idea de projectar la major fertilitat, hi ha una industria dedicada exclusivament a aparentar ser més jove, del maquillatge a alterar l'organisme via cirurgia (p.ex tenir pits més grans per despertar l'interès masculí per la nutrició dels potencials nouvinguts) tot per proporcionar els millors embolcalls, i ser les flors més codiciades.

Per molt racionals que ens creguem de vegades, i molt curiós, o patètic, o inversemblant, pugui semblar aquest comportament, és un instint derivat d'una missió vital, que tot i haver-se desnaturalitzat, d'alguna manera segueix vigent.

Segurament el més sensat sigui acceptar-ho, i portar-ho amb la major dignitat possible.