Degradació de la capacitat de concentració

Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.

els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.

Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.

Com fer una plantada d'arbres

Tenim una pressió important relacionada amb la degradació del medi-ambient.

La natura ja sap com es planten els arbres, perquè es fa sol, però ja que participem en la degradació, podem intentar contra-arrestar-la una mica.

Bàsicament calen els propis arbres, el terreny, les eines i els voluntaris..

Un arbre té un cicle de vida molt llarg, no és com plantar un carbassó, que en setmanes ja dóna fruits o tenir un humà que fins que no fa alguna cosa de profit poden passar.. dècades, o no fer mai res de bo..

De mitjana, consumim uns 550 litres d'oxigen al dia. Aproximadament calen 22 arbres per a cobrir la demanda d'oxigen d'un adult. També aporten molt més que l'aire que respirem: biodiversitat, aturen la desertització, entorn per la fauna, etc.

Hi ha nombroses ONGs (alhora que massa poques, ànims!) treballant-hi. D'elles ens podem aprovisionar, o acudir directament a vivers professionals. 

Comprant-ne una bona quantitat, a partir de 100, podem tenir cada planter de roure/pi o similar d'uns 10l pels 35€/unitat. Si anem a 3l seran més barats, si els volem més grans, més cars. L'assumpció del cost doncs ja depen de la capacitat o l'habilitat d'obtenir recursos.

un petit roure al que li queda un gran camí

Com més petit sigui l'arbre, millor s'adaptarà a l'entorn i més fàcil serà de plantar. Per contra, serà més vulnerable en un entorn real que al viver. La natura sempre agraeix varietat i acompanyants, com arbusts de diferents espècies.

Trobar el terreny hauria de ser molt més fàcil del que a la pràctica és. D'entrada a tothom li agrada la idea, però acaba sent massa difícil trobar un ajuntament al que, encara que li posis tot de franc tret del regadiu -i renunciant a cap reconeixement-, cedeixin sòl. Serà un èxit aconseguir-ho després de 5 intents reals, parlant amb responsables. Els estris i el suport logístic els pot assumir la patrulla municipal.

Si hem decidit no esperar a que els arbres es plantin sols, ens les haurem d'empescar per obtenir voluntaris. És una activitat netament positiva. Entorn natural, permet socialitzar, inclusiva per tothom, grans i petits, genera vincle, consciencia i a sobre satisfà.

No arriba al nivell de el hombre que plantaba àrboles, però tot és posar-s'hi !!

Alguna contradicció del feminisme

No existeix una "Reial Acadèmia del Feminisme", i per tant és un moviment en constant evolució, molt transversal, i això forçosament genera punts de vista molt diferents.

De vegades sembla que pel fet de ser dona és té dret a ser feminista, i tampoc tinc molt clar que sigui correcte.

En el si del moviment, hi ha desavinences molt òbvies que porten fins a que al 8M una marxa inclou el reconeixement de la prostitució, i una altra no, ídem amb si els trans formen o no part del col·lectiu.

Com observador, hi ha un parell de punts que em sorprèn estiguin comunament acceptats en el "feminisme".

Una de les premises feministes, és resistir a la cosificació, canons de bellesa imposats i demés. És per això que no m'explico la manca de debat sobre les operacions estètiques per a adaptar-se a la imatge -alterada- que es projecten als mitjans o les xarxes. Posar-se pits de plàstic, operar-se el nas, els pòmuls, omplir-se els llavis de no-se-què, és donar la raó a la pressió estètica. A tots ens agrada ser atractius, i d'alguna manera tothom té el dret a ser-ho, o intentar-ho, però hi trobo certa contradicció en alterar-se el físic per adaptar-lo a canons de bellesa i alhora ser feminista (o ser-ho molt).

Qualitat artística a banda, que pot costar molt de trobar-li, no entenc com el reggaeton -pobre reggae, mai un sufix havia degradat tant la música- pugui estar tan acceptat. Tot el que ho envolta es notòriament masclista. Les lletres, el més profund que tenen és que van de aprofundir en l'entrecuix femení. I tot lo que és perreo i similar, si això no es cosificació extrema.. No té cap sentit que a una persona feminista li pugui agradar això. Però passa..