Cites Custom (II)

 

La justa mesura es una corda afinada d'oïda. L'excés de mal o de bé, la desafinen.

-.

Complicar és fàcil. Facilitar és complicat.

-.

Ric és qui no necessita més del que te; i pobre de l'avariciós, que mai no en tindrà prou.

-.

Qui té por a morir, te por a viure?

-.

Detrás de cada flor, hay un corte.

Solimar en somni dixit

-.

Viu en el caminar, no en l'arribar.

-.

Que aquest plor, en trobi d'altres i crei nous afluents que revifin els sòls estèrils que el propiciaren.

 

-.

Treure el millor d'un, no treu, dóna.

-.

En un món més inhòspit, hem de ser més hospitalaris.

Paradoxes del llenguatge (II)

Químicament, els elements, segons la seva combinació i les diferents conformacions i lligams entre ells, propicien molècules totalment diferents.

Segons la disposició dels mateixos components -cubs, lamines o esferes-, les propietats canvien com la nit i el dia; d'opacs a transparents, de negre a rosat, d'una duresa màxima a una tovor inferior al paper, de bons conductors d'electrons a aïllants.

resultat de diferents combinacions del mateix element, carboni

Encara que només sigui en el mon de les idees, escriure ens fa omnipotents. Tal és aquest poder i les seves conseqüències, que el més petit matís, o canvi de traç en el components del que estem creant, pot alterar totalment la natura d'aquesta creació.

passem d'un cor, a la manca d'aquest, a un esser que en pugui tenir i no li calgui

Escriure ens dona les claus de l'alquímia del llenguatge, que ens obre la porta a definitivament poder donar vida fins al límit de la imaginació, com cap altra tecnologia ha pogut abans.

Escrivim amb responsabilitat !!

Reduïm el nostre impacte negatiu

Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.

Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.

sí, tu ja ens ho deies Capi..!

Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)

• Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. 
• Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.
• La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).

5 i 8 litres estalviats cada dia

• Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els tuppers, pots o bosses que pertoquin. 
• Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.
• No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.

estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?

• Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.
• Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.
• Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.
• Comprar de segona ma.
• Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.

En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.

Doncs a usar el cap, i moure el cul  .-P

Arguments per pelis de serie B (II)

 

La única supervivent d'un accident mortal, es dedica a fer ofrenes florals a d'altres accidents imaginaris a la carretera, per a conscienciar als conductors. D'aquesta pràctica en fa la seva raó vital.

Escull molt bé els llocs. No agafa qualsevol barana, fanal, pedra o mur. Va voltant i quan sent que el lloc és el correcte, s'atura i comença el seu ritual de recrear l'accident que està evitant.

Coneix la família que tornava de vacances, al noi que celebrava l'aniversari amb uns amics o la parella que estaven tenint aquella discussió. Ho sap tot d'aquestes persones, la seva història, què els passava pel cap, els seus somnis i les seves pors. Els posa les flors que els hagueren agradat, potser una petita frase, i hi fa un petó per acompanyar-los en el dol.

Els estima a tots, tant, que els està salvant la vida.

Un dia mentre circulava, just acomiadant al sol rere les muntanyes, de cop, te aquesta forta sensació pròpia de ser en un "nou origen de la vida", com li agradava anomenar-los. Reconeix l'horitzó farcit de pins, la paret de roca també li resulta familiar, com es dibuixa la propera corba o inclús la cançó que podria estar sonant. Te clar que és l'indret del següent altar.

Va minorant la marxa, i sorpresa, veu per la finestreta del cotxe que no ha estat la primera a deixar un recordatori en aquest emplaçament. Clar que ella no ha inventat el fet de posar flors, però li sorprèn la coincidència. Algun dia havia de passar, pensa. Tracta de parar-hi atenció, però ja va fosquejant i no és capaç de copsar-ne massa detalls. Atura el cotxe uns metres més enllà, a l'entrada d'un camí, i fa cap fins a l'ofrena acabada de descobrir.

No era estrany que mentre començava a conèixer les circumstàncies dels qui salvaria, se li entre-creués la seva pròpia experiència. Aquesta vegada també li estava passant. Potser una mica més i li costava visualitzar als nous éssers als que ja sempre l'acompanyarien.

Just al tombar un roc, ja hi era. De cop, es queda glaçada al veure les flors. Lliris blancs. Un lliris als que la tija havia cedit a la tristor i miraven cap abaix com si fossin campanetes. Mai abans havia posat lliris blancs. Eren la seva flor preferida. Al incorporar-se a veure el gravat que les acompanyava, un formigueig potentíssim del més enllà la travessa de cap a peus; al llegir seu nom.

"             " 

Al descobrir que el corrent de pensament de l'utilitarisme, del qual n'és l'ideòleg, és inútil, l'únic membre de la germandat dels fills únics, empren un viatge al no-res per a retrobar-se.

Aquest, el porta a fundar el col·lectiu individual de comunitats unipersonals dels extremistes moderats, origen del moviment estàtic neutrista.

Només van transcendir missatges com +0, o *1, una nota confusa sobre una bandera transparent, i pàgines amb la llegenda il·legible "the right to be left blank".

La seva desaparició, que va passar desapercebuda, va ser precedida per la conclusió unànime que el més neutre era no existir.

Text you later 

Les companyies de telefonia, quan passa cert temps, tornen a donar a altres línies números de telèfon que abans ja tenien usuari i consideren donats de baixa.

Aquesta història tractaria d'algú que escriu via app de missatgeria a algú estimat que ja no hi és, i resulta que a l'altre costat hi ha una persona que desperta una nova relació.

Fragmanets de la llunyania

L'heli és l'element conegut més abundant de l'Univers després de l'hidrogen. Tanmateix a la terra ja s'ha tornat increïblement escàs, degut a que al ser molt més lleuger que l'aire, tot el que s'allibera creua l'atmosfera fins l'espai.

Una empresa de mineria espacial, porta temps seguint una gran massa de meteorits, que parcialment estaria formada per un material d'una densitat mai abans coneguda.

El pla s'executa de meravella; una petita explosió d'un míssil balístic, i una sèrie de petites contra-explosions, permeten separar i frenar part de la cua d'asteroides sense malmetre'ls en excés. Uns robots els engabien a unes estructures lligades formant uns paracaigudes gegants, i els empenyen a l'atmosfera, capturant pel camí tot l'heli possible.

Des de la superfície, descendint lentament del cel, unes aparents meduses, d'ungles gegants, del negre més obscur vist mai omplen una part del cel . Algunes tenen tres potes, altres fins a sis. Curiosament, com en un esbart d'ocells volant o un banc de peixos, entre elles mantenen certa harmonia.

Per un gir en la direcció del vent, han acabat caient a desenes de milles desert amunt d'on estava previst. Els globus, ja aterrats a la llunyania, donen la sensació de se una colònia de fongs gegantins. El primer a fer-hi cap és el tot-camí de l'equip de geòlegs. Mentre no arriba la maquinaria més pesada, fan cap al l'estructura acabada d'ancorar.

Les gàbies que lligaven les roques als globus-paracaigudes es veuen força malmeses, segurament d'entrar a l'atmosfera. La sorra al voltant les roques alienígenes sembla impregnada d'aquest sutge negre de l'espai. Noten el desert més pesat, marejant i esgotador, inclús certa manca d'oxigen.

Aquella nit al campament, tot l'equip va tenir somnis molt estranys, durant la limitada estona en que varen poder conciliar.

Bromejant, els dies anteriors es reien de "les roques de Lovecraft". Ja ningú feia aquesta broma més, i menys al veure a trenc d'alba que eren notablement més petites, de les que encara quedaven restes. S'havien mig desfet i filtrat al sòl, que ara era d'un desconcertant negre, que s'estenia més enllà dels peus del campament.

En només 2 dies, no en quedava cap resta de roca a la superfície de la terra. Tan sols les mostres que es van prendre en la primera inspecció, que ara donaven unes lectures encara més anòmales.

Durant aquests dos dies que va estar habitat el campament, l'ambient va ser irrespirable. A la possible bogeria que poguessin portar aquests cossos, presumptament inanimats, del més enllà, s'hi sumava el caos de tota una empresa a la deriva; l'heli s'ha perdut tot, les roques també.

El mon ja ho coneix i la pressió de la direcció, de les autoritats i la premsa consumia la mínima capacitat de fer raonaments que pogués quedar. Ja s'havia detectat en pous d'aigua de consum humà i varis membres de l'equip eren ja il·localitzables..

NDR: entre nosaltres, tenen tots els números d'acabar malament, però podríem fer un final en que aquesta invasió aniquila tots els mosquits, i fa de la terra un lloc millor.

Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?