El mèrit és en l'execució

Quan implementem una idea, en realitat és el 2on cop que la creem. La 1era etapa de la creació consisteix en crear-la en el nostre cap. Quan la visualitzem prou clarament, ja estem preparats per intentar adaptar-la al mon físic.

És requereixen diferents habilitats per a aquestes fases diferents de la creació.

1. Cervell mínimament engreixat i amb algun coneixement. Capacitat sobrant/incentius per a que les neurones i la casualitat vagin subministrant propostes.
2. Temps o molt temps. Disciplina. Dedicació. Recursos. Sacrifici.

Una idea genial que no es du a terme, acaba valent zero. Si no la portem a terme, es que no era tant bona? No creiem prou en nosaltres? Actuar és incòmode? La "mandra" amaga moltes coses.

(En aquest sentit, posaria cert límit a les patents. P.ex. que s'hagi de materialitzar la idea que es protegeix en x temps o queda alliberada.)

Arribar a la 2ª fase s'aconsegueix amb bons hàbits i confiança. El difícil dels bons hàbits és que donen el premi passat el sacrifici (al contrari que els "vicis") i la confiança o es te una personalitat molt forta o cal algun èxit que doni moral.

El premi està en passar dels laments i anhels vacus a motivar-se en la realització de la nostra meta. Pot anar des de muntar un sopar o escriure una carta a fer una obra d'art, obrir un negoci,fer recerca, etc. -serà per idees .-P.

Els lectors fidels endevinaran que la meva desproporció entre '1' i '2' és notable. De fet aquest propi blog és una especie de 1.1, per a creure que no es queden a 0 valor.

Un petit èxit que assaboreixo quasi a diari

Versos

De vegades hem d'afrontar situacions inesperades. Aquestes tres cites, de discs que he escoltat tantes i tantes vegades, i les que em queden, m'han ajudat a decidir-me.

"Those who never try, they are sure to fail"

Manowar - King, 1996.

"The end of a time, a time to begin"

Death - The flesh and the power it holds, 1998.

"No matter what I say, no matter what I do, I can't changet what happened"

Anathema - A natural disaster, 2003

Males senyals

• El curt termini que comporta dures externalitats segueix sortint a compte. p.ex guerres, fracking.
• L'aigua potable és un bé escàs, que utilitzem com a vehiculador en espiral per a les deposicions.
• Quan un vegetal te el gust que esperariem trobar-li és un fet extraordinari.
• Hi ha enfermetats que no existien. p.ex. VIH.
• És més barat enlairar varies tones per fer un viatge que anar en tren.
• És més car un disc en format digial que físic.
• La tecnologia segueix ajudant a matar més i millor.
• Més de la meitat de la població està preparada per a la crisi de recursos, perquè la viuen.
• Malbaratem petroli ineficientment per a moure'ns.
• Estar tot el dia enganxat a una màquina i a un portal era de japos acabats i ara és popular.
• Fa anys que no em trobo cap marieta mentre que els mosquits encara em donen petons de bona nit.
• El capital liberalitzat esclavitza. La globalització iguala per sota i qui no ho veiés era ingenu.
• Per a massa, correlació encara implica causalitat.
• És tracta millor a potencials clients nous que als clients existents.
• La riquesa segueix concentrant-se.
• L'educació no s'estén. No cal que sigui universal, però al menys planetària.
• Se segueix dedicant massa temps al circ. p.ex.futbol, xafarderisme, moda.
• L'accés al mercat és global, però les condicions de producció particulars.
• Domina la por. És te por a confiar.

• L'Obama te un Nobel, aquest blog no.

Fairphone, tampoc tant just.

Fa només unes dècades, al veure's que la natura sola no pot reposar-se a la nostra degradació creixent, el concepte de la sostenibilitat s'ha començat a inculcar

Aquest és un nou valor, del que ja està bé que se'n tregui profit. I el marketing és expert en explotar les debilitats dels individus.

Virtualment tots els mòbils necessiten coltan i altres matèries poc comuns per a la seva fabricació i que s'extreuen en condicions molt qüestionables. Per complementar el quadre, és produeixen sota unes condicions que de vegades s'acosten a l'esclavatge modern, laboral i ecològicament.

A través de kickstarter va aparèixer el Fairphone, amb la promesa d'una fabricació local amb materials extrets "responsablement". La qüestió de la fabricació va caure enseguida i va passar a la Xina sota el pre-text final dels costos, que segons ells son els següents:

Cada unitat del FP2 es ven a 437,50 € -impost a part-. Fabricar el telf segons ells costa 273€ -el Xiaomi Mi4 de millors característiques val 168'60€-. Per tant està clar que qui compra aquest telf. no és per una qüestió de preu.

El que vull destacar com a greu és que venen un producte a 4x el preu de mercat, però contribueixen al dumping medi ambiental i de condicions laborals al subcontractar la fabricació a la Xina. Hi ha més països fabricants de tecnologia que controlen aquests processos i van al top negatiu (!).

Al marge d'això son una empresa molt poc professional que ni respon als correus i entrega els telf amb més de 2 mesos d'endarreriment.

Per concloure, és una companyia que en totes les fotos apareixen molt moderns, però es demostren molt ineficients en tots els aspectes d'un negoci, excepte en ser el únic amb una oferta per als qui la consciència els demanda sentir-se més tranquils.

Aplaudeixo la seva iniciativa i els vaig donar suport, però espero que enseguida apareguin empreses més serioses que competeixin en aquest nínxol,


PD: promocionen un telf que duri 5 anys mentre que el meu anterior me n'ha durat 6 i encara va bé.

Migas a la "Huercal" freestyle

Les herències no sempre son obligacions fiscals, trossos d'ADN o funcions de classes abstractes.., de vegades, simplement molen (!). Ja fa uns anys vaig rebre el testimoni de fer migas de la meva yaya María, dels "de cara" de Huercal de tota la vida.

Com la millor manera per a l'aprenentatge és la pràctica, compartiré el procés (el resultat ja ens el vam cruspir !!).