La dona és físicament diferent a l'home. Te 2/3 aprox de la força física masculina, més probabilitats de mantenir el cabell, els mugrons millor acompanyats i els genitals menys a la vista -que no vol dir que no puguin ser d'un major calibratge que els baronívols-.
Parlar d'altres diferencies, és arriscar-se a rebre. El problema principal, al meu parer, és que hi ha un biaix cultural que fa que per norma general es compleixin els tòpics -la dona és emocional i cuidadora, i l'home és caçador, bé sigui al bar o des del sofà-.
És més, la principal culpable d'aquest anquilosament, és, la encara majoria femenina que abraça de bon grat ser la cuidadora d'infants, cedir en la seva carrera professional etc. Que és 100% respectable per tots.
Aplaudeixo que la societat, moderna, tracti de re-conduir el mals vicis que la cultura pugui perpetuar.
La dona occidental ja te la possibilitat -capacitat la tenen totes- de lluitar per un futur propi fa algunes dècades, i cada cop la lluita és menys desigual (al meu ambit, gens).
Però no podem obligar a totes les nenes que fan dança i es volen maquillar a fer informàtica i tocar en grups de death metal. Que deixin escollir si Legos o Barbies. Es tracta més de la igualtat d'oportunitats (similar a la lluita de classes) que no a la igualtat de l'elecció.
Entenc al feminisme com a força que preten accelerar la correcció del desequilibri, però cal evitar corregir un desequilibri creant-ne un altre.
La empresa que no valori el talent femení al preu que te, en algún moment serà adelantada per aquella que sí ho faci, i ja pagarà les conseqüències de no remunera adequadament. No assegura millors decisions un organisme amb paritat obligatoria, sinó el talent, i aquest no te genere.
Opino que a mida que vagin passant les generacions, les esquerdes desapareixeran soles.
Jo advoco pel neutrisme, tot i que entenc que certa acceleració pugui ser convenient, no hauria de ser forçada. Bàsicament l'educació és el que fa avançar la cultura. La resta ja anirà venint.
Disclaimer, sóc un tio, i segur que no he sentit tot el que algunes lectores, sí. Dono pel que dono..
