28/12/13

Proposta d'una democràcia més directe i representativa

Tenint quasi tota la població accés a internet, la possibilitat de participar més directament en les decisions ja no és un mite.

Les bones pràctiques de governació son clau per a la correcta evolució d'una societat. I se'n porta filosofant des de la república de Sòcrates/Plató i de molt abans. No pretenc presentar un nou model de democràcia, però si proposar un mecanisme per a una major participació en que:

  • Tots podríem ser representants del "poble", des de nosaltres individualment com a unitat mínima, fins a tota la població com a majoria realment absoluta (filòsof rei?¿).
  • Ens podríem "donar el vot" a qualsevol dels representants, de manera que tindrien el poder del nostre vot. Podria ser per assumptes puntuals, o per la totalitat -com ara-.
  • En qualsevol moment podríem "retirar el vot" si sentim que el representant ja no ens representa.
  • En les votacions de decisions de govern, la representativitat s'avaluaria de manera continua degut als dos punts anteriors.
  • Les decisions de govern es farien efectives amb un retard de n-dies per a permetre la correcta reflexió. Si passat el període segueix havent-hi prou consens, es tira endavant.

El que m'agrada es que: 
  • No donem "carta blanca" durant 4 anys.
  • Cal renovar anualment el nostre "interès", si no en tenim prou, perdem la veu fins que el renovem.
  • El ciutadà que tingui interès, es pot involucrar en totes les decisions. El que tingui més confiança amb una línia de pensament es pot subscriure a una associació política i segueix com fins ara.
  • En teoria el interessos del ciutadà estarien millor representats.

Els perills que hi veig es sobretot el populisme i la impredictibilitat de la munió. Faria votacions poc trascendentals de prova per a estimar la maduresa col·lectiva.

PD: fa uns anys vaig estar temptat de crear un partit de caire municipal per a posar en practica una aproximació d'aquesta idea, però com el domini www.faq.cat ("FinsAlsQllons.cat") ja estava agafat i no tenia temps per pensar un nom millor, es va quedar com a idea, fins ara.