27/10/12

Denominacions enganyoses


  • les participacions preferents, de preferents tenen poc, el deute senior sí que és preferent.
  • els "desposito garantizado abcd" no està garantitzat perqué se'n digui, igual que les securities no eren massa segures.
  • la TDT ni es digital ni es terrestre, son ones analògiques que van per l'aire. Al menys sí és televisió.
  • cap smartCosa es tant smart, potser més que alguns usuaris?.. potser...
  • el mercat continu, no es continu, es discret. Caient en la fal·làcia del nom vaig arrencar un projecte, però l'únic continu que te, és la representació que se'n fa -i el continu bombo que se li dona, etc..-.
  • el coeficient de caixa no és ni a la caixa -no serà perquè sigui molt alt-. Estarà en algun registre en alguna BD i prou; amb lo que molen les bosses amb el símbol del $/€/¤..
  • els rentings no tenen cap avantatge fiscal que no pugui donar l'amortització.
  • finançar és deixar diners, no donar-los.
  • les piramides demogràfiques, ja fa molt que no son piramides.
  • els entrepans vegetals, amb tonyina o pernil dolç, deixen de ser vegetals. No, el gall d'indi tampoc es planta.
  • una barra de quart no pesa 250 gr.
  • la permanent no és permanent.
  • el llistat forbes dels més rics només conté riquesa de primera generació, les fortunes reals s'hereten, i volen discreció.
  • cap país no produeix carbó, plata o altres minerals. El que fan és extreure'ls mentre poden.
  • "bizarro" no te a veure amb "bizarre", ni el domini .biz (però ja els val).
  • el sabor o salsa barbacoa, per sort, no representa el sabor que denomina.
  • el concurs de Miss Univers no es de tot l'Univers, sempre guanyen terrícoles. (Idea "copiada").
  • el got no es mig buit ni mig ple, tret de a l'espai, aquí normalment s'acaba d'omplir amb aire.
  • els triples salts mortals son poc efectius -per sort suposo-. No he trobat estadístiques de si ho son més que els dobles.
  • les realitats paral·leles, no son paral·leles -la majoria-, parteixes d'un punt en que se separen, si de cas son un arbre de semi-rectes. Molts cops, no son ni realitats tampoc. Els universos paral·lels sí ho serien, cadascun amb el seu inici, clar.

7/10/12

Colors

Del conjunt aclaparador d'ones en el que convivim, n'hi ha una part molt important que no podem percebre directament, rajos gamma, fm, wifi, uhf, satel·lit, electrons, magnetisme etc. Però hi ha un subconjunt que els nostres ulls poden interpretar i és la freqüencia a la que la llum rebota sobre les superfícies.
Alguns d'entre els moltes que n'hi ha:

carmesi granat carmi maragda jade fucsia ambre porpra sesam


11/9/12

El cervell, la penúltima frontera.

Fa temps vaig llegir que un dels senyals de que ens fem grans, es que ens queixem de lo nou, no ens agrada o no ho entenem. En aquest sentit -i d'altres-, ja fa temps que vaig envellint.

També fa molt que vaig tement el moment en que es desxifri part del funcionament del cervell, no se perquè, però és així. M'ho prenc quasi com una falta de respecte, descobrir el més íntim. De fet, em reconforta que hi hagi coses que simplement no se sap com funcionen, però com que tots aspirem a lliures, els investigadors també, i no paren!

La majoria d'avenços tiren molt d'enginyeria inversa i força bruta, "no se com funciona, però conec certs outputs que donen certs inputs".

Recordo que hi havia un programa en temps d'MS-DOS, quan el Dune II, que permetia fer trampes. El deixaves funcionant en 2on pla, i es tractava de trobar ón era, en tota la memòria, la variable que buscaves, p.ex. els crèdits. Si en tenies 5.000, buscaves tots els 5.000, quan passaves a tenir-ne 4.900 tornaves a buscar i així fins que trobaves l'adreça que sempre coincidia amb els credits que teníes. Li posaves el valor que volies "a sac" i ja tenies la vida solucionada -no hi havia inflació-.


Els símils entre cervell i ordinador, son molt vàlids. Desfent el símil, dos exemples de la violabilitat de la ment utilitzant BCI -brain computer interface-

  • Esbrinar info., sense col·laboració. Fan una calibració mostrant varis números -i llegint els outputs-, i esbrinen -o aconsegueixen % alt d'encert- número de PIN, si coneixen o no coneixen algú, dates de naixement i llocs. Ve a funcionar com el concepte del poligraf, però amb una dimensió més d'info.

  • A partir de les lectures del BCI recreen què s'està veient o imaginant. Processen els outputs de gent mirant clips de video, classificats segons les regions del cervell que llegeixen formes, orientació, moviment, textura i d'altres més complexes i creen un "diccionari". Processen 5000 hores de clips de youtube aleatoris i els classifiquen en el diccionari. Ja es te l'activitat cerebral "mapejada" a imatge.

Ja tinc presents els beneficis que poden comportar aquesta avenços, però com sóc un poruc egoista hi ha una part de mi que preferiria que al menys donés temps a la humanitat a anar digerint tot això -les limitacions venen donades per la tècnica, i aquesta avança taant de pressa-.

Llegir es mes senzill que escriure, però segur que hi ha ratolins als que se'ls estan posant coses al cap fa dies.


17/8/12

Per als que encara em volen vendre CDs..

Anar a comprar CDs es una activitat que em relaxa. De tant en tant poso els meus dits a passejar per les estanteries de les botigues del carrer tallers i rodalies, com en els vells temps.

Durant tots aquests anys de consum de música en plàstic, porto trobant a faltar algunes pràctiques:

  • Caixes de plàstic: Poden quedar molt espectaculars alguns digi-packs, però al cap de 50 cops que l'has obert, l'invent ja s'està tornant lleig -segons on els tinguis, més-, a part que alguns costa lo seu de tornar a desar bé. Molts discs nous tenen contingut extra només en aquesta edició. Si no es per a regalar a algú que se l'escoltarà 2 cops, no paga la pena.
  • RES de bonus tracks en el mateix disc: si volen donar contingut addicional perfecte, però que no em modifiquin un àlbum que va ser concebut d'aquella manera. Un disc a part no es tant costós. Després d'un disc que m'encanta, no em reconforta sentir les mateixes cançons en directe, o preses d'estudi que se senten fatal. No, no i no!!
  • Volum normalitzat: els discs antics, que venien dels vinils sonen molt fluix, mal equalitzats etc., entesos. Però avui en dia ja hi hauria d'haver un estandar i que tots sonessin al mateix volum, ja li pujaré o baixaré si m'interessa.
  • Més enllà del plàstic -digital- : tant que ens insisteixen amb que al comprar un cd/peli/videojoc/etc. no fem més que comprar el dret a gaudir-ne -no ens el volen deixar compartir ni transformar ni..-, haurien de facilitar la vida als qui segueixen pagant per la música. És molt fàcil posar en el CD el propi disc en mp3, o algun enllaç a l'iTunes o similar per no tenir que recórrer a altres mitjans per tenir la música per la que hem pagat.

Si voleu saber el què podeu treure pels vostres CDs, a Amazon hi ha el preu al que cotitzen de 2a ma -dels meus, sense edicions rares, no en trobo que passin dels 5,5$-. Per tallers també un en podríeu desprendre a packs, espero que no.

PD: Espero que mantinguin els CDs dels cotxes per molts anys, segur que alguns van pensant a liquidar-los per usbs..

6/4/12

The 4th Eye ('cos we already have a 3rd)

Aquesta entrada és una mica gratuïta i potser te un toc de pataleta i tot..

Al 2005 com a PFC -projecte final de carrera-, anava a fer una implementació de RA -realitat augmentada- sobre un HMD que tenia el nom del títol. El cas es que ahir els de Google van treure aquest vídeo:


M'ha sorprès per lo poc ambiciós que és sent un vídeo conceptual. Al marge de la integració amb els serveis de google i l'avís de que el metro no funciona -que ho hauria de fer abans de sortir de casa, ja que és un trajecte rutinari- la resta és molt trivial.

El que jo plantejava son dos projectes diferents que comparteixen una camara que "llegeix" l'entorn via OCR -tècnica que permet convertir les lletres d'una imatge en "lletres" entendibles per programes-.


  • Les ulleres llegeixen el que tens davant, ho tradueixen i et generen una imatge superposada de l'original traduït. P.ex. enlloc de veure "ausgang" a Munich veuries "sortida", o en una carta veuries "arròs" enlloc de 米.
  • Una persona cega es guiarà pel que capta la càmera de 360º que va escanejant constantment l'entorn. Si busca "floristeria" i arriba a un encreuament i a l'esquerra hi ha el cartell, escoltarà la paraula "floristeria"  per uns auriculars 3D senyalant-li on és. O simplement a mida que va caminant va escoltant què hi ha al voltant -dins uns paràmetres-, com si fos un radar.
Ambdues servirien per completar algun tipus de BD de comerços o "coses" si portés GPS, respectant la privacitat, clar.


Ja m'he quedat més a gust explicant-ho i de pas els ho he fet arribar a Google. Espero que algun dia s'implementi, però no pretenc que sigui per aquesta entrada eh .-)

24/3/12

millores en la comoditat dels cotxes

M'he deixat, i em deixo moltes més hores de les que voldria al volant. Fa molt que tinc aquesta llista feta, i veient que el primer ja ha estat implementat, faig pública la resta d'items:

  • que els retrovisors es pleguin al sortir del cotxe.
  • botó a les claus a distancia que avanci la climatització. A l'hivern encengui la calefacció, a l'estiu baixi finestres i posi l'aire condicionat. Potser caldria ampliar el radi, o caminar més a poc a poc cap al cotxe  .-)
  • que el reproductor de música tingui mode "quan acabi aquesta cançó, stop". Fa mal deixar una cançó a mitges.
  • integrar els mandos (claus) dels parking amb els cotxes, poder programar la meva clau i que s'obri la porta al arribar. Em costa creure que no existeixi encara.
  • integrar l'embrague al canvi de marxes. Les dues coses s'utilitzen conjuntament, una no te sentit sense l'altra, no seran la mateixa doncs? m'agradaria tenir un control analògic en el canvi des d'on poder embragar, i ja de pas deixar el peu esquerre en aquell lloc tant còmode descansant.
com a exemple serveix
  • realitat augmentada. Ja s'hi està treballant, no ens emocionem i fem-ho bé quan es pugui. 
  • que les llums de fre reflecteixin la intensitat amb que s'està frenant. No es el mateix donar un toc al fre, que fer una frenada brusca, però les llums ho marquen igual. Podrien ser llums amb certa progressivitat, potser implementades amb leds en que s'il·luminarien tots al màxim al prémer a fons, i lleugerament al frenar suaument, aquí també es podria jugar amb l'estètica.


4/2/12

Consells gratuïts per a éssers benestants

Costa tenir present que només pel fet de poder estar llegit això som immensament afortunats

Per casualitats de la pre-vida, segurament tindrem gent al nostre voltant que ens donarà suport, viurem més enllà dels 30/40/50 anys, tindrem les nostres necessitats fisiològiques més o menys cobertes, ens valdrem per nosaltres mateixos per molt temps i podrem escollir unes quantes vegades què fer amb la nostra vida.

Ja que tenim aquesta sort, cal respectar-la i retre-li tribut!

  • treballar els bons hàbits, els vicis s'agafen molt ràpid, però els bons hàbits son els que marquen la diferencia a llarg termini.
  • no malbaratar energia, conduir amb marxes llargues, tirar de manta abans que calefacció o de gazpacho abans que aire condicionat.
  • reservar-se temps per un mateix i veure una bona pel·licula (arxiu fest. Cannes, Ghibli etc.) o anar a la muntanya perquè passegi el cap.
  • ingerir el que gastarem i gastar el que ingerim, acumular stocks no compensa avui en dia.
  • fer les coses el millor que puguem, la satisfacció d'una bona feina es molt gratificant i ens fa respectar-nos. Tot es fruit de l'esforç, i el que ve sense ell, es difícil que es mantingui. Si es te la sort que t'ho reconeguin ja és el màxim.
  • regalar-se, o regalar, un bon tiberi, ja siguin albergínies, sushi o mel i mató. Arremangar-se i fer-lo és millor encara.
  • hi ha altres formes de sentir-se millor que l'adquisició de bens materials.
  • no participar en el que no s'enten o es comparteix, no sempre és tant trivial això.
  • aprofitar totes les oportunitats, quan la resposta a un estimul intern és que "fa pal" posar-s'hi a l'instant. Deixar-les passar és un luxe massa car.
  • agraïr tot el que podem fer més enllà de sobreviure.
  • posar-se un disc a prou volum i flipar-se per tota la casa.
  • procurar ser bo, no de cara a la galeria, de debò.

moments que sobretot apreciem quan ja no els tenim