pintura rupestre vs tennis for two
Una part de l'evolució dels videojocs, els gràfics, te paralel·lismes amb la de la pintura, més pigmentació -CGA, SVGA-, noves prespectives -isometric, 1era persona, 3D-, diferents utensilis per pintar -sprites, textures, imatges reals, 3D- diferents usos de la llum -shaders, ray-tracing-, noves tel·les -tv, mòbils, mon real-, combinació de tècniques -3D sobre 2D, frameworks, captura de moviment-. I l'altra part, la interacció millorant la qualitat de la comunicació del joc al jugador/a* creant el comandament, l'ergonomia, i afegint cada cop més complexitat per a fer-lo més simple, moviment del comandament, moviment del propi jugador, l'entorn del jugador, altres jugadors etc.
Veig als videojocs com un meta-art que engloba tots els tipus d'art, la narrativa, la interacció, els trencaclosques, el perfeccionament, la poesia, l'evolució, el cinema, la transmissió de sensacions, la col·lectivitat...
És un art que sense pretendre ser-ho s'hi converteix -com pugui passar amb disseny industrial, material documental, cal·ligrafia, construccions, publicitat, gastronomia, etc.-. I tampoc em disgusta que sigui un producte en una industria, que és la part que el pot distanciar més de la acceptació generalitzada d'art, però els dona més vitalitat.
Actualització: des del 29/11/12 el MoMa dedica un espai als videojocs.
A continuació us deixo un top 83 dels jocs que més he disfrutat, de moment:
A-Quake 3 (1999 pc)
A-Alone in the dark (1992 pc)
A-Day of the Tentacle - Sam & Max (1993 pc)
A-Baldurs Gate (1998 pc)
a-Street fighter II (1992 Super nintendo)
a-Heroes II & III (1996 1999 pc)
